El concurs literari d’enguany ha tingut regust de recuperació. De recuperació d’una tradició que els alumnes han anat mantenint al llarg de les altres etapes precedents i sobretot de recuperació d’un concurs que al curs passat vam haver d’interrompre pel confinament inesperat.
Tots els alumnes de les quatre classes de 1r de Batxillerat han escrit a l’aula una creació poètica de tema lliure, partint només de l’exemple d’altres alumnes que havien guanyat en altres edicions. I després d’una exhaustiva lectura de cada una de les obres i amb el consens dels professors del Departament de Llengües de l’etapa, s’ha atorgat tres premis a tres alumnes que han posat de manifest l’esperit de lluita i de superació que podríem fer extens a tota una generació.
El tercer premi ha estat per a la Blanca Saforcada de 1r Batxillerat B amb el poema “Darrers instants”:
Amb el meu poema que tracta dels últims moments de les coses, per una banda volia transmetre un sentiment de dolor perquè tot arriba a la seva fi i és inevitable. Però per l’altra també volia transmetre il·lusió i goig ja que en el seu temps tots els elements van ser macos i van aportar coses agradables, cosa que s’hauria de valorar. És bonic veure com totes acaben de manera diferent però tenen aquestes dues coses en comú. – diu la Blanca.
En el moment de posar-me a escriure sobretot em vaig voler fixar molt en mi mateix. D’aquesta manera, tenia la intenció de fer un contrast entre el passat i el present personal. No és tant el que volia transmetre, sinó més aviat veure l’evolució (encara que en el poema és curta) de les dues personalitats que lluiten per tirar endavant. La veu que parla en el poema és el jo del present que es dirigeix al jo del passat. Durant els versos la perspectiva del present va canviant fins que decideix no tornar a deixar-se emportar pel passat. Va ser de gran inspiració fer una reflexió personal i veure la vida com un seguit de decisions que ens porten a determinats camins.- explica l’Edu.
I finalment el primer premi del certamen literari és per al poema “Sento una força” de la Blanca Chabot, de 1r de Batxillerat D:
Per a fer el poema em vaig inspirar en els trastorns alimentaris. Vaig voler reflectir l'alienació que sent una persona que pateix aquestes malalties quan no pot controlar el que fa (deixar de menjar, vomitar el que menja...). A les dues últimes estrofes, també expresso la consciència del que li passa i la por a què passarà si segueix així.
Tot i haver-me inspirat sobretot en aquests trastorns, penso que pot ser aplicable a molts altres tipus de trastorns o pors. –confessa la Blanca.
Ells representen, doncs, la veu d’una promoció que no viu aliena a les dificultats que el dia a dia ens porta la vida, però que es volen fer sentir de manera ben alta i clara:
Tenen il·lusió per lluitar per la vida!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada